La Passió de Verges: anàlisi filològica dels textos / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: FEP.net, Núm. 4 (2007 )  (Emocions i educació) 

El Fragment de la Haia. Primer setge de Girona documental?
Clara i Tibau, Josep


En: Estudi General. Girona, núm. 1-1 (gener 1981), p. 81-91
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

La Llegendària conquesta de Girona per Carlemany / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 59 (2018) , p. 29-42
Bibliografia. Resums en català i anglès.

Comencem mostrant la pintura mural del palau Moja de Barcelona, que segurament és l'única al món que presenta la Conquesta de Girona per Carlemany. El seu autor és Francesc Pla "El Vigatà" i la creà el 1790 a petició de Maria Lluïsa de Copons i Descatllar, marquesa de Cartellà, vídua del marquès de Moja. A la pintura apareixen dos personatges principals, Carlemany i el llegendari Arnau de Cartellà, cavaller gironí que ajudà l'Emperador en la conquesta. Sabem que Carlemany no va venir personalment a Girona per la Vita Karoli d'Eginhard i obres posteriors. La nostra recerca ha pretès buscar l'origen de la llegenda i trobem un primer text , la Crònica de Moissac, de finals del S.X, que té un relat ben senzill i fiable: l'any 785, mentre Carles estava lluitant a Saxònia, els gironins entregaren la ciutat al rei Carles. Continua la Crònica sobre el 786: Carlemany viatja a Àustria, Itàlia i França. Llavors hi afegeix una escena fantasiosa que es produeix a Alemanya: en el mes de desembre del 786, "aparegueren uns esplandors paorosos al cel...." senyalsde creu en els vestits dels homes", va ploure sang i succeí una gran mortaldat. I aquí està l'origen del relat que tant s'ha difós fins a l'actualitat. El monjo de Ripoll, copista del Chronicon Rivipullense I (del s. XI) va ajuntar les dues narracions de la Crònica de Moissac: els gironins entreguen la ciutat "i molts veieren ploure sang i va succeir una gran mortaldat. Aparegueren resplandors en el cel i una senyal de la creu en els vestits dels homes". Vaig considerar que havia fet una gran descoberta, però després he vist que Jaime Villanueva, al S. XIX, ja havia observat l'engany del copista (cosa que em confirma la meva teoria). A partir del S. XIII (Chronicon Rivipullense II) es va allargant el relat amb més invencions i fantasies. I així analitzem diferents opinions i versions de la llegenda: d'Alfons X (S. XIII), de l'Officium in festo Sancti karoli magni imperatoris et confessoris (de 1345), del Tractatus de Captione Gerunde (S. XV), de Geroni Pujades (S. XVII), d'Antonio Vicente Domènec (1602), de Roig i Jalpí (1678), de Joan Amades (1953) i de Jacint Verdaguer (1885).

El Llegendari camí de Carlemany a la Catalunya Vella / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Gerona. Vol. 58 (2017) , p. 179-200
Notes a peu de pàgina. Bibliografia. Resums en català i anglès.

Seguint idees de Joseph Bédier, exposades a Les légendes épiques (tercer volum, 1912), volem determinar els llocs de la Catalunya Vella, generalment monestirs o esglésies benedictins, que mantenien o conserven encara petjades de la figura omnipresent de Carlemany. Sabem que Carlemany en persona mai va trepitjar les nostres contrades, encara que ho van fer els seus exèrcits i el seu propi fill, Lluís el Piadós. Però la presència i pretesa actuació de l'Emperador donaven el màxim prestigi a molts centres religiosos i a algunes cases nobiliàries. Així és que analitzem les llegendàries tres entrades que Jeroni Pujades, entre altres, atribueix a Carlemany i els fets reals o no que se'n deriven. No aprofundim en la llegendària con-questa de Girona, perquè ja ha estat tema de molts altres estudis. Així doncs, pre-sentem alguns llocs de la Catalunya Vella que mostren una forta relació amb perso-natges i llegendes carolingis: La Grassa, Arles del Tec, Sta. Maria del Camp al Ros-selló, Sant Andreu de Sureda, La Clusa i el Pertús, Sta. Maria del Coll de Panissars, Sant Martí de Fontdelvidre, Maçanet deCabrenys, St. Quirze de Colera, la Mare de Déu del Camp de Garriguella, St. Pere de Rodes, Sant Miquel de Cruïlles, Sant Julià de Ramis, Sant Medir, Sta. Maria d' Amer, Campdurà, Sant Daniel, Sant Pere de Galligans, Sta. Maria a Girona, Carte-llà, Sant Esteve de Banyoles, S. Pere de Casserres, Roda de Ter, Vic, Ripoll, Vall de Carol, St. Cugat del Vallès, Barcelona, St. Feliu de Guíxols, Perpinyà, St. Sadurní de Tavèrnoles i Andorra.

L'Ofici a Carlemany dins el breviari de 1339 / Josep Clara
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 34 (1994) , p. 619-630
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix amb transcirpció del document.

Una Nova anàlisi dels textos de la Passió de Verges / Josep Clara i Tibau
Clara i Tibau, Josep


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 52 (2011) , p. 629-657 (Epoca moderna i contemporània) 
Bibliografia.